5 espais naturals on practicar (amb respecte) esports outdoor

A Walden ens mou la passió per l’outdoor i és per això que, com a la majoria dels que llegiu això, ens agrada escapar-nos a la naturalesa sempre que podem. Tanmateix, cada vegada hi ha més persones que senten aquesta mateixa atracció que ens mou a nosaltres i, sovint, aquells llocs que havien sigut solitaris i magnífics ara els trobem freqüentats per grans multituds. Avui us volem proposar 5 espais naturals per descobrir –o redescobrir– però, en tot cas, llocs on escapar-se de les grans aglomeracions.

1. Serra del Picancel i Serra de Catllaràs

Situades al Berguedà, a l’est del Pantà de la Baells, aquestes dues serralades constitueixen un terreny format principalment per relleus de conglomerat trencat, que conforma valls molt tancades i profundes, fet que ha garantit l’excel·lent grau de conservació d’alguna de les seves raconades. Desconegudes per a la gran majoria, aquestes dues serralades ofereixen una gran diversitat d’oportunitats.

• Senderisme: existeixen diverses rutes que recorren el Picancel. Alguns dels seus cims són el Salgaguda, el Serrat del Migdia i el Serrat dels Teixons, que podrem encadenar fàcilment en un sol dia si ens agrada moure’ns lleugers. Al Catllaràs, sortint des de Vilada, podem pujar cap al Castell de Roset i el Cap de Tastanós; i els més intrèpids poden aventurar-se a les profunditats de la Cova del Calvari, on trobarem trams equipats amb cordes.
• BTT: també des de Vilada podem recórrer la serralada del Catllaràs seguint aquest track. Els camins en aquesta part són més accessibles que al Picancel.
• Escalada: els que busquen emocions una mica més intenses, poden trobar un parell de vies llargues de baixa dificultat a l’Agulló Xic del Picancel: la Easy Indian Trail i la Easy Way. Una altra opció, aquest cop d’escalada esportiva, la trobem al Serrat dels Teixons, on podrem gaudir d’una escalada d’estil montserratí en un racó ben solitari.
• Barranquisme: a Borredà, punt fronterer entre el Catllaràs i el Picancel podem aventurar-nos al barranc de la Font del Llop o, si ens agrada gaudir de l’aigua de manera més relaxada, passejar pel Gorg del Salt i la Riera de Mergançol.

2. Serra de Busa i Vall de Lord

Aquesta serralada prepirinenca se situa al nord de Solsona i constitueix una barrera natural per a Sant Llorenç de Morunys i el Pantà de la Llosa del Cavall. La seva complexitat orogràfica ­–alternant zones planeres amb conjunts acinglerats–, juntament amb l’erosió fluvial, han ajudat a la formació d’un relleu singular de gran bellesa paisatgística. En la fauna, destaca el picot negre i, com a element altament interessant, el gall fer. A més, a les parets, hi habiten ocells com ara l’aufrany, la gralla de bec vermell i l’àguila daurada, motiu pel qual cal respectar escrupolosament les restriccions per nidificació d’aus i tenir molta cura al realitzar activitats a prop del cingle. Les opcions que ens ofereix aquest espai són múltiples.

• BTT: recórrer la Vall d’Ora fins al Pla de Busa ens ofereix una diversitat paisatgística espectacular, en un entorn privilegiat i molt poc freqüentat. Podem seguir aquest track.
• Trail: sortint del Pla de Busa podem enfilar-nos fins a la Presó del Capolatell –una formació rocosa natural que va ser emprada com a presó durant les guerres carlines– i, des d’aquí, travessar tot el Serrat de la Llebre fins a l’altra extrem del Pla. Des d’allà, podem tornar resseguint l’espectacular cinglera de Busa.
• Escalada: les parets de Busa ofereixen una escalada d’aventura que difícilment podem trobar en altres zones de Catalunya. El seu conglomerat, si bé no té la mateixa qualitat que el montserratí, ens permet gaudir de vies com la Axis Mundis, el Trabucaire, o Peus Negres.
• Highline: els cingles de Busa s’han convertit en els últims anys en un dels llocs més freqüentats pels practicants de la «corda fluixa» en les alçades. Fent sempre ús d’un arnés de seguretat, aquests aventurers desafien la gravetat passejant sobre l’immens buit que ofereix el relleu vertical d’aquesta serralada.

3. El Montgrí: De l’Escala a l’Estartit

El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter constitueix un dels paratges més espectaculars de Catalunya per la seva diversitat de fauna subaquàtica, els relleus costers i la riquesa cultural i paisatgística que ofereix. Tanmateix, cal apropar-s’hi amb una especial precaució, ja que ens trobem en un espai altament protegit. Si bé podem trobar zones molt freqüentades, d’altres ens permeten gaudir d’una tranquil·litat inèdita al bell mig de la Costa Brava.

• Senderisme / Trail: caminant o corrent, recórrer el GR-92 de l’Escala a l’Estartit ens ofereix una experiència ben diferent del Parc Natural. Aquí, passarem per llocs mítics com Cala Ferriol, la Foradada o Cala Pedrosa, però, entremig, podrem gaudir de la bellesa del paisatge coster sense creuar-nos pràcticament a ningú.
• Submarinisme: tot i ser més freqüentat, val la pena esmentar la Reserva Natural Parcial de les Illes Medes, un dels millors llocs de Catalunya on practicar el busseig, sempre respectant les estrictes regulacions que protegeixen aquest ecosistema tan delicat.
• Natació en aigües obertes: si ens agrada nedar, aquí també trobarem racons magnífics. Cala Montgó, per exemple, ofereix una protecció natural contra la freqüent tramuntana i esdevé un lloc ideal per als que els agrada desplaçar-se per l’aigua.
• Escalada: per últim, podem trobar una escalada diferent a la Punta del Milà. Intrèpida Sirena i CER l’Escala són dues vies de 100 metres i dificultat moderada –tot i que a estones desplomen– que comencen des de l’aigua. Podem accedir-hi rapelant des del cim o, per gaudir d’una experiència més autèntica, podem trobar alguns mariners de l’Escala disposats a apropar-nos-hi amb la seva barca per un preu mòdic.

4. La Serra de Sant Gervàs

Aquesta serra de naturalesa calcària representa el conjunt prepirinenc interior més occidental de Catalunya, tocant a ja a l’Aragó. Els seus vessants sud presenten forts pendents i són de gran interès la singularitat de les poblacions de rapinyaires i cavernícoles que hi són presents. Destaca una important colònia de voltors, l’àguila, el trencalòs i l’aufrany. Un cop més, caldrà informar-se de les regulacions presents abans d’anar-hi a practicar activitats.

• Senderisme: la Torre de Tamúrcia, la Pala del Teller i l’Avedgo d’Adons són alguns dels cims més destacats d’aquesta serralada, a la qual podrem accedir fàcilment per la seva cara nord. Destaca també el pas natural de lo Portús, un petit forat a la roca que els ramaders utilitzaven antigament per a contar el bestiar.
• Escalada: Sant Gervàs és especialment coneguda per la diversitat i la qualitat de la seva roca, que ofereix la possibilitat de realitzar grans escalades –sempre que no afectin el desenvolupament de la fauna autòctona. Algunes de les vies més conegudes són la Orient Exprés, la Escudo Rojo, la Ferran Merchán i la Maria Antònia Simó. Totes elles combinen un grau de dificultat mitjà, però sostingut, amb trams d’escalada artificial.
• Salt BASE: per últim, alguns experts de la caiguda lliure –disciplina que més val no intentar si no coneixem en molta profunditat– han aprofitat els relleus d’aquesta serralada per a realitzar salts de gran espectacularitat. Si mai veieu algú que cau de la paret, no us espanteu, segurament serà un d’aquests intrèpids aventurers.

5. L’Alta Garrotxa: D’Oix a Sadernes

Per últim, anem cap a l’Alta Garrotxa, un paisatge marcat per l’important dissimetria dels vessants i els factors climàtics, que ofereixen una gran diversitat de rius, boscos, prats i cingleres. Aquí, l’aïllament i el caràcter feréstec del territori han facilitat l’establiment d’una fauna rica i diversa, d’un gran interès biològic. La vall més coneguda d’aquest espai natural és, possiblement, la de Sadernes i Sant Aniol, un recorregut de sud a nord que no suposa una gran dificultat, motiu pel qual s’omple de visitants cada cap de setmana. A continuació, tenim algunes alternatives menys freqüentades.

• Senderisme / trail: resseguint el GR-11, creuarem aquest territori d’est a oest, desafiant les muralles aparentment infranquejables que envolten la vall de Sadernes. Sortint des de Beget, podem arribar fins al refugi de Bassegoda, una etapa de 23km i, si encara tenim forces, podem seguir fins a Albanyà o seguir la Transpirenaica fins a Maçanet de Cabrenys. Una altra alternativa la trobem al municipi d’Oix, molt menys transitat, el qual també ens ofereix rutes de gran bellesa com l’ascensió al Puig de Bestrecà.
• Escalada: a part de la ja coneguda roca calcària de Sadernes, que ofereix vies de tot tipus i de dificultats molt variades, podem buscar un ruta més d’aventura a la Cresta del Ferran, una aresta de 2000m i dificultat moderada des de la qual podrem gaudir d’unes vistes úniques de l’Alta Garrotxa.
• Barranc: per últim, si volem anar a Sant Aniol però evitar els embussos que sovint es generen al camí, podem fer l’ascens i el descens per dins del barranc, sempre amb un guia si no tenim experiència en aquest medi. Una altra alternativa aquàtica la trobarem al Barranc de les Canals.

Necessites els serveis d’una agència de comunicació de esports outdoor? Posa’t en contacte amb nosaltres clicant aquí.